On ets?

Tens fredes les mans. Vine, jo te les escalfaré... He estat pensant en tu aquests dies... No, simplement he estat reflexionant. A vegades em vénen records que estaven ben guardadets a algún racó de la memòria, ja veus, ben animada i entretinguda que estic... SÍ! I és clar que me'n recordo?! Què se n'ha fet de les entrades d'aquell concert? Ah, i eres tú qui es va quedar amb els tíquets del cinema la vegada que vàrem anar a veure aquella pel·lícula tan i tan estranya, oi?
Bé, tornant al d'abans, com et comentava, he estat donant-li voltes i em sembla que no tinc clara la nostra existència, és a dir, és real? Vull dir,... És real això que estiguem junts? És real allò que cada dia fem plegats? És real allò que sentim, o potser no ho sentim? Potser ja estem tan acostumats a dir-ho que ni ho pensem realment... Què n'opines? Només et faig veure que jo estic aquí i que desconec completament on et trobes tu, no estem a la mateixa illa... La teva mirada és llunyana, els teus braços no em busquen, ni els teus llavis... Cada vegada et noto més distant... Sento com que m'abandones, i no vull presionar-te, no vull obligar-te, no vull ser la teva creu... Tot el contrari, vull que correm agafats de la mà, lluitant junts, colze a colze. Vull que tornem a ser un de sol... vull... vull... Però el què jo vulgui no té valor si tu no ho vols també... Cada vegada estàs més glaçat. Espera't, ja et tapo...